Inici > Panel de Desigualtats a Catalunya (PaD)
Panel de Desigualtats a Catalunya (PaD)
El Panel de Desigualtats socials a Catalunya (PaD) pretén aportar nova informació sobre les desigualtats al nostre país. Una informació que ha de permetre conéixer millor com operen els mecanismes que generen desigualtat en la nostra societat i també com evolucionen els procesos socials de la desigualtat. És a dir, quines formes prenen les desigualtats, quina és la seva naturalesa i quina tendència mostren, si a l'increment o a la disminució.
La desigualtat la podem definir com l'expressió social de les diferents possibilitats dels individus per accedir als béns i als recursos socials. És evident que cap projecte (aquest tampoc) pot analitzar tots els béns i els recursos socials existents. Els béns socials bàsics sobre els quals s'ha centrat el Panel de Desigualtats Socials a Catalunya (PaD) són: l'educació, l'habitatge, la salut, la informació, la riquesa, el treball i la reproducció.
En concret, el qüestionari del PaD està pensat per obtenir informació sobre les oportunitats i límitacions de les persones que viuen a Catalunya en referència a aspectes com: tenir feina, disposar d'un habitatge, trobar feina d'acord amb els estudis realitzats, assolir el nivell d'estudis que desitja, accedir a la informació, tenir atenció mèdica, gaudir de bona salut, tenir els ingressos necessaris per viure, tenir cura dels fills i de la família, entre d'altres. La informació sobre qüestions com aquestes és la que permetrà conèixer les diverses cares de la desigualtat al nostre país. De la mateixa manera podrem accedir a comprendre millor fenòmens com l'analfabetisme funcional, el fracàs escolar, l'atur intermitent i permanent, la sobrequalificació o infraqualificació temporal i permanent al lloc de treball, la temporalitat ocupacional, la dependència de les institucions públiques, la privació, la pobresa i l'exclusió.
Una enquesta panel incorpora la possibilitat d'una visió longitudinal de la realitat. Lluny de la instantània que ens ofereix la simple enquesta, el panel permet visionar un perìode al llarg del temps. Aquest fet aporta l'avantatge de donar compte de la trajectòria dels individus, ens permet analitzar com són experimentats els canvis i quina resposta a aquests donen, cadascuna en el seu entorn socioeconòmic, els individus i les llars. L'enquesta panel, a més, permet disposar d'informació de moments especialment rellevants en la vida dels individus en les nostres societats, com són tots els processos de transició (escola-treball; treball-jubilació; sota-sobre pobresa,...).
L'aposta del PaD és realitzar una enquesta panel centrada en les llars catalanes, incloent en aquest objecte d'estudi no només un representant de llar sinó informació directa de tots i cadascún dels membres que són considerats com a tals per l'informant principal de la llar (un equivalent al cap de família). Això permetrà desenvolupar anàlisis que facin atenció tant als processos de l'individu com als existents a la mateixa llar. Una altra informació que es pot obtenir si se segueixen els membres que deixen les llars de la mostra original és la referida als processos de formació i dissolució de les llars a Catalunya.
El PaD permetrà observar com les condicions de vida, els esdeveniments socials i vitals, els comportaments i valors, estan vinculats uns amb altres d'una manera dinàmica, a través del temps. En definitiva, les dades transversals ens permetran, mitjançant l'anàlisi de les diferències, mesurar els canvis que no s'observen de cap altra manera i comparar en un període de temps determinat quines són les trajectòries de mobilitat en les posicions de l'estructura social que realitzen els individus i les llars.
Fer una enquesta Panel vol dir necessàriament emmirallar-se en l'experiència anglesa. La British Household Panel Survey és un projecte consolidat en el temps i altament reconegut per la seva qualitat. Aquesta enquesta és la guia bàsica per al disseny del nostre projecte sense que això signifiqui que hem procedit a fer una mera exportació.
Les estadístiques oficials (Catalunya, Espanya i Europa) marquen la tendència a una expansió de les estadístiques sobre fets, de dades objectivables, amb poca atenció als aspectes subjectius. Existeix una prioritat absoluta a partir de les necessitats de la política social que requereix un coneixement de la societat que ha de provenir bàsicament d'aquests tipus d'estadístiques. Això genera una mancança recurrent de les fonts de dades en els aspectes subjectius, de les motivacions, les valoracions i els sentiments dels individus. En coherència amb aixó hem de dir que un dels altres objectius del projecte és el d'intentar equilibrar la utilització de procediments subjectius i objectius d'aproximació a la realitat.
Per acabar aquesta presentació pot ser necessari explicitar la voluntat de la Fundació Jaume Bofill per tal que les dades del PaD serverxin no només per conèixer millor la societat catalana, sinó també i principalment perque siguin útils als responsables de les polítiques públiques -teòrics, tècnics i polítics-. Conéixer la situació real de la població és, sota qualsevol consideració el pas previ, per que es pugui actuar.
El PaD té la voluntat de ser una eina de treball a disposició de totes aquelles persones que ho desitgin. Per això el projecte del PaD es planteja també com a objectius prioritaris els següents:
1) permetre l'accessibilitat de les dades base de l'enquesta (matriu) a qualsevol persona sense més limitació que una justificació finalista del seu ús,
2) la realització d'informes sectorials i
3) la difusió pública dels principals resultats amb especial atenció als destinataris de les institucions públiques.
L'enquesta PaD es va iniciar amb un compromís inicial per part de la Fundació Jaume Bofill de poder ser editada un mínim de quatre anys. Un període suficient per veure les virtuts socials d'un projecte que Catalunya no disposava i que, a parer de la pròpia Fundació, no hauria de mancar-li en un futur immediat. Tanmateix la demostració més fefaent de la utilitat d'una enquesta longitudinal és la seva continuïtat en el temps molt més enllà de quatre onades. En aquest sentit els suports obtinguts per part de l'Obra Social de la Caixa de Catalunya per les onades 5a, 6a i 7a i de l'Obra Social de "La Caixa" a la 8a onada, han resultat clau per la continuïtat del PaD.
Òbviament, està en mans de la comunitat investigadora evidenciar la utilitat del PaD com a instrument de coneixement de la realitat. Sabem que la utilització de les dades del PaD per part d'investigadors socials de tota mena és l'actuació que pot contribuir més eficaçment a garantir la continuïtat del PaD.
Des de la Fundació Jaume Bofill resta esperar que algun dia les institucions públiques considerin que la necessitat d'un projecte com aquest ja ha esdevingut, socialment i política, evident. Aquell dia les institucions públiques hauran d'assumir la seva realització (amb tots els canvis que considerin oportuns) o el cost sociopolític de la seva desaparició.
Coordinació general del PaD
Laia Pineda
Coordinació tècnica del PaD
Meritxell Argelagués
Direcció metodològica
Equip del PaD
Direcció de Continguts
Equip del PaD
Qüestionari
Anna Tarrés, Meritxell Argelagués
Treball de Camp
Carla Domínguez, Mercè Mauri
Tasques de suport al Treball de Camp
Jep Jorba, Àlex Ventura
Mostra
Laura Morató, Carla Domínguez
Depuració, confecció de matrius i explotació de les dades
Laura Morató, Mercè Mauri
© Fundació Jaume Bofill | Provença,324 | 08037 Barcelona
Tel. 934 588 700 | Fax 934 588 708
NIF G-08241036 | avis legal | pad@obdesigualtats.cat
Tel. 934 588 700 | Fax 934 588 708
NIF G-08241036 | avis legal | pad@obdesigualtats.cat