Fundació Bofill Observatori de les desigualtats
Inici > Notícies > Quina relació hi ha entre llengua i política?
Quina relació hi ha entre llengua i política?

Hi ha castellanoparlants que se senten 'bàsicament catalans'? I catalanoparlants que se senten 'bàsicament espanyols'? Quina llengua utilitzen els votants de les formacions polítiques majoritàries al Parlament de Catalunya? En quina llengua parlen amb els fills?

Les respostes a aquestes i moltes més preguntes, es van presentar el passat 29 de març en la ponència "Llengua i política" del sociolingüista Albert Fabà, a la sala Puig i Cadafalch, de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).

A l'acte es van presentar dades d'un informe que posa en relació la llengua dels enquestats amb el seu autoposicionament polític (en l'eix dreta/esquerra) i nacional (en l'eix català/espanyol), i analitza el comportament lingüístic dels votants de cada espai polític.

L'informe és el resultat de l'explotació de les dades de l'enquesta Panel de Desigualtats Socials a Catalunya (PaD) ques inclou resultats sobre la llengua d'identificació, l'ús lingüístic en diverses situacions i la llengua en què es va fer l'enquesta. També inclou informació sobre la llengua familiar d'una manera àmplia i un conjunt de preguntes sobre conflictes lingüístics. En l'acte es va posar de relleu la importància de poder treballar amb una base de dades única i tan rica com és la del PaD.

Podeu consultar aquestes i altres dades a l'informe publicat per la Fundació Jaume Bofill Les llengües a Catalunya, 2001-2005, Albert Fabà i Mireia Llaberia (col·lecció Informes Breus, 33).