Page 36 - 10 anys PaD. Panel de Desigualtats a Catalunya

·
Com escollim la nostra parella?
·
És l’atzar el que fa que dues persones es trobin o hi intervenen altres factors?
context
>
preguntes
de debat
>
Què ens
diuen les
dades?
>
34
Tot i que s’estan creant nous models de convivència,
viure en parella
és la pràc-
tica més habitual entre els catalans. Però quan trobem parella, poques vegades
ens preguntem si hi intervé només l’atzar o altres mecanismes socials.
Les dades permeten afirmar que la tendència majoritària és la d’aparellar-nos
amb els nostres semblants, fet que desfà tòpics com ara el de la ceguesa de l’amor.
Viure en parella és, a partir de la trentena, la pràctica més habitual de convivèn-
cia dels catalans: el
75%
dels catalans viu en parella.
Viure en parella
Més enllà de l’atzar, hi ha factors que condicionen la tria de parella:
·
L’edat
.
La majoria de parelles té edats molt similars: entre zero i tres anys de
diferència, i l’home és, generalment, més gran. Els casos en què l’home és més
jove que la dona són minoritaris: només en el 10% de les parelles, l’home és entre
un i tres anys més jove; si parlem de més de tres anys, l’índex baixa fins al 4%.
·
El nivell d’estudis
.
Cal parlar d’homogàmia educativa: el
70%
de parelles tenen
un nivell d’estudis igual o molt similar. En el
46%
dels casos, tots dos mem-
bres tenen el mateix nivell d’instrucció. Les parelles de generacions més grans
75
%
dels catalans
viuen en parella
Formació de parella
L’amor és cec? Els fils invisibles
en la tria de la parella
8
Font: Elaboració pròpia. Fundació Jaume Bofill.
<
Models de convivència
en parella.